Una Utopia és segons els diccionaris la “concepció imaginària d'un govern ideal, concepció d'un ideal irrealitzable” o un “pla, projecte, doctrina o sistema optimista que sembla irrealitzable en el moment de la seva formulació”.

El terme utopia fou creat per Thomas More, teòleg i pensador londinenc del segle XV, en la seva obra “Dē Optimo Rēpūblicae Statu dēque Nova Insula Ūtopia”, per designar una comunitat fictícia dotada d’una organització política i social exemplar.


El concepte d’Utopia neix al final de l’Edat Mitjana i pren força durant el Renaixement i l’Edat Moderna, quan el redescobriment de les obres clàssiques gregues i llatines a trevés del comerç amb els pobles àrabs, introdueix a Europa un coneixement oblidat. Aquest ressorgiment cultural comporta una revitalització de les ciències i les arts des d'una concepció humanista, així com una superació de les rígides estructures del pensament religiós. Una nova forma de pensament s'estén per la societat, una concepció revolucionària de l'univers on és l'home i no Déu el motor de la història.


L'aspiració d'una societat utòpica, d'un govern harmònic, assolible mitjançant el progrés tecnològic, va donar lloc durant la història moderna i contemporània a noves ideologies. La idea del progrés social, la confiança en el mètode científic i en un desenvolupament constant de la tecnologia, van ser els trets distintius de la modernitat. No obstant això, el pas del temps va posar en dubte aquesta idea optimista de la història: el progrés, innegable, no va acabar amb les guerres, no va acabar amb la pobresa, amb les malalties, amb els desordres socials. Tot al contrari, la polarització de la societat en ideologies oposades, va agreujar l'enfrontament i la violència fins a portar la humanitat al sotrac de dues Grans Guerres que van acabar amb l'esclat de la bomba atòmica el 1948. La segona meitat del segle XX ha estat una època marcada per l'impacte atòmic, una pau tensa i superficial al voltant de dos grans blocs ideològics. El temor a l'aniquilació total conseqüència del poder destructiu de les invencions humanes ha caracteritzat el final del segon mil·lenni. En aquest context, la modernitat ha estat posada en dubte i s'ha imposat una concepció relativista i pessimista de la història: el que s'ha convingut en anomenar la post-modernitat.


Paral·lelament a tot aquest procés, va néixer un nou gènere de ficció literària: la ciència ficció, un exercici d'especulació imaginària sobre les diferents situacions a les que poden arribar a enfrontar-se els éssers humans com a conseqüència del progrés tecnològic. El gènere va néixer en cercles erudits però ràpidament es va difondre, conformant-se com el més important mitjà de divulgació científica entre les classes populars. Les primeres obres de ciència ficció eren utòpiques, optimistes. No obstant això, lentament van anar apareixent obres que plantejaven una visió més pessimista del progrés tecnològic, una tendència que es va tornar majoritària amb l'ascens del feixisme i després de la devastació nuclear d'Hiroshima i Nagasaki, imatges simbòliques de la capacitat destructiva de l'espècie humana.

Tanca [X]

Una Distòpia és l'antònim d'una Utopia, és a dir, una Utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. L'origen del terme s'atribueix a John Stuart Mill, filòsof i economista anglès del segle XIX. En general, es parla de distòpies en l'àmbit literari, per a designar aquelles obres de ciència ficció ambientades en un futur indeterminat, en el que les formes de govern de la societat han evolucionat cap a formes d'un totalitarisme extrem. L'origen del gènere cal situar-lo a la segona meitat del segle XIX, encara que serà durant la segona meitat del XX que el gènere assolirà la seva màxima expressió.


Aquesta segona ciència ficció, romàntica i pessimista, és creació d’una nova onada d’autors/es profundament submergida en la visió fatalista del progrés tecnològic pròpia del post-modernisme. De manera natural, les obres d'aquests autors tractaven temàtiques similars des de punts de vista força coincidents i contribuïen a la creació d'un nou llenguatge de tòpics literaris i símbols culturals comuns, tal com succeeix amb els tòpics renaixentistes. D'aquesta manera, durant els anys 60 i 70 es va anar configurant el que serien les bases d'un moviment cultural: el Ciberpunk. Plenament impregnat de la resignació post-moderna, el Ciberpunk es mostra sorprenentment crític amb el destí d'una humanitat abandonada al capitalisme més salvatge, desproveïda d'esperança, mancada d'ideologies, sense aspiracions ni utopies. El Ciberpunk és un crit d'alerta des de l'interior del sistema, un missatge en clau des de les entranyes de Hollywood, on els malpagats guionistes dissenyen els temes de les grans superproduccions.


El Ciberpunk s'ha anat fent un lloc silenciosament en la nostra cultura. Enlloc d'un corrent cultural, hauríem de considerar-lo un conjunt de manifestacions simbòliques derivades del progrés tecnològic i cibernètic, totalment integrades en la cultura popular. El que en un principi va ser un subgènere literari de segona categoria, menystingut i minoritari, underground, s'ha introduït a les nostres vides quotidianes, ha contaminat el nostre llenguatge i ha servit per a popularitzar i fer comprensibles al gran públic idees de certa complexitat, com el Ciberespai. Vist en perspectiva, podríem concloure que el Ciberpunk és en realitat una manifestació de Resistència cultural al post-modernisme, nascut a la mateixa sina d'aquest pensament.

Tanca [X]

Quins són els elements temàtics o estètics que caracteritzen una distòpia? Bàsicament un conjunt de tòpics, llocs comuns, clixés, estereotips simbòlics: una simple sèrie d'eixos conceptuals que es repeteixen conscientment o inconscient en multitud de manifestacions culturals al nostre voltant i que ja hem assumit, interioritzat. A continuació, detallarem els que, segons el nostre parer, són més representatius.

• L’Era Atòmica
• L’Enemic Invisible
• El Xip d’Identificació
• El Soma
• El Ciberespai
• La Granja Humana
• El Gran Germà
• El Cos Màquina
• La Realitat Oculta
• La Intel·ligència Distòpica
• La Resistència

Tanca [X]

Si bé és cert que el gènere distòpic va ser cultivat abans de la devastació nuclear de la 2a Guerra Mundial, la veritat és que aquest fet és determinant en la història de la ciència ficció pessimista. La gairebé totalitat de distòpies literàries s'ambienten en societats post-bèl·liques que han patit una gran devastació. Fins i tot, obres anteriors a l'esclat de la bomba atòmica de 1948 que han influenciat notòriament el gènere, com Brave New World que va ser redactada en els anys 30, enmig de l'ascens del feixisme a Europa, se situen també en un futur posterior a una Gran Guerra. La bomba atòmica és només un símbol de la gran capacitat destructiva de l'ésser humà que es va poder veure en les dues Grans Guerres del segel XX. Però com a símbol, és un símbol potent i va condicionar el pensament de les generacions posteriors, com pocs altres sucessos històrics. Aquest fenomen previ destructiu, és un dels principals tòpics del Ciberpunk, usat de manera recurrent. El seu significat té una doble vessant: d'una banda expressa el convenciment que el futur de la nostra civilització actual només pot conduir a una gran guerra de resultats catastròfics, per l'altra serveix per a justificar el mecanisme històric pel qual s'ha arribat en la ficció a la imposició d'un sistema totalitari.

Tanca [X]

En totes les distòpies el sistema totalitari es justifica per l'existència d'un enemic invisible de la societat. En les primeres obres del gènere aquest enemic responia a idees abstractes profundament humanes: la insatisfacció dels desitjos, la cultura, o les emocions són considerades la causa dels mals de l'home i dels desordres socials. En les obres posteriors l'enemic invisible tendeix a convertir-se en organitzacions a l'ombra inspirades en els grups terroristes revolucionaris o els hackers de computadores. L'Enemic Invisible és un pretext del sistema per a imposar un ferm control social. I qui hi és beneficiari d'aquest control social? Doncs en la majoria dels casos, les Corporacions, uns obscurs ens sense rostre que controlen el món des de l'anonimat. Exceptuant les obres distòpiques de clara inspiració anti-soviètica dels anys 40, la majoria d'obres distòpiques ens presenten el futur com degeneracions del capitalisme corporatiu actual, un món controlat fins al detall per les empreses privades, corromput des dels ciments per l'ànim de lucre i l'enriquiment sense mesura.

Tanca [X]

Un control social deshumanitzat i terrorífic, clarament inspirat en els camps d'extermini nazis de la 2a Gran Guerra, és l'essència del sistema totalitari del futur en les obres distòpiques. Es tracta d'un control que vulnera els drets humans i sobrepassa totes les fronteres fins al punt de violar impunement la intimitat de les persones. Aquest control terrible s'expressa de moltes maneres diferents però, de forma molt recurrent com un xip d'identificació implantat en el cos de tots els individus que en permet la seva monitorització constant. El xip d'identificació es converteix en habitual a les novel·les distòpiques a partir dels anys 50 del segle XX, amb el Macarthisme i la cacera de bruixes, i molt especialment després de l'estrena del film The Manchurian Candidate de 1962. El tema va adquirir una nova dimensió amb l'aparició de la telefonia portàtil i la popularització dels mòbils a finals dels 90 i principis del segle XXI.

Tanca [X]

El concepte de Ciberespai, com a xarxa de dades global, realitat virtual o augmentada, oceà de la informació o meta text, és una idea anterior a l'existència d'Internet, però amb el naixement d'aquesta van quedar estretament vinculats. Des del punt de vista literari és un concepte paral·lel a la hiperrealitat filosòfica de Jean Baudrillard o Umberto Eco, tractat especialment en la literatura fantàstica de Borges o Bioy Casares. El terme Ciberespai fou creat per William Gibson a la novel·la fundadora del Ciberpunk, Neuromancer, i, des de la seva invenció, ha estat assimilada en la cultura popular a Internet. Bona part de les novel·les distòpiques transcorren al Ciberespai, en una realitat virtual, en una il·lusió monstruosament perfecta i similar a la realitat, una sofisticada gàbia que empresona els personatges i enganya els seus sentits. La temàtica és tractada de manera molt profunda a The Matrix, l'obra que més ha contribuit a popularitzar el Ciberpunk entre el gran públic.

Tanca [X]

L'ús de drogues i substàncies químiques per a controlar la població fou tractat per primera vegada a Brave New World, d'Aldous Huxley, una de les obres anticipadores del gènere que més ha influit sobre el Ciberpunk. El Soma és a la distòpia de Huxley una droga subministrada per l'Estat amb la capacitat de proporcionar un plaer hedonista i una resignació conformista a la població i garantir així l'estabilitat social. El tema és recurrent a les obres del gènere i molt sovint l'element pont a través del qual ens són mostrats els barris baixos del món futur. Els traficants de drogues de tota mena són personatges habituals de les novel·les i els films distòpics, màfies que trafiquen a gran escala al marge de la llei. Però com a Brave New World, sovint són els mateixos governs o les poderoses Corporacions farmacèutiques les que subministren i promocionen l'ús de les drogues. Un enfocament diferent i més recent del mateix tema té a veure amb la investigació farmacèutica en l'àmbit de les armes biològiques. En aquest cas, la forma de poder de les Corporacions sobre la població és a través del monopoli de l'antídot, com en el cas de la cèlebre distòpia d'Alan Moore, V de Vendetta. Des de la popularització dels medicaments antidepressius el tema va adquirir una nova dimensió, que queda obertament exemplificada a Equilibrium, una distòpia cinematogràfica on el Soma és anomenat Prozium, en una clara referència al Prozac.

Tanca [X]

La industrialització de la vida humana i la reproducció de la població en laboratoris o en granjes són un altre tema clàssic en el gènere de les distòpies. Apareix per primera vegada a l'obra de Huxley, encara que des d'un punt de vista científicament força caduc, i és tractat en nombroses obres, entre les que destaquen, la pel·lícula Gattaca, on s'encara des de la perspectiva dels coneixements sobre genètica actuals. Un altre vessant d'aquesta mateixa preocupació, té a veure amb la producció d'aliments i està molt lligada a la creixent sensibilització de la ciutadania pel deteriorament del medi ambient i per l'esgotament dels recursos naturals. La idea subjacent a tantes obres, com Soylent Green, Waterworld o la innocent Wall-E, és que el capitalisme tecnològic, amb la industrialització i la monetarització de totes les esferes de la vida, només pot portar a la catàstrofe natural, al col·lapse de la civilització, i que això suposarà un desastre social sense precedents en la història.

Tanca [X]

El Gran Germà ha esdevingut un mite contemporani, des que el 1948 va veure la llum com l'omnipresent vigilant que tot ho controla en la distòpia de George Orwell, 1984. Nascut com una crítica al culte a la personalitat de la Unió Soviètica, ha estat integrat fins a tal punt en la cultura popular que ha sobrepassat la dimensió que li va donar el seu autor. Metàfora del control de l'Estat sobre la consciència dels individus,, ha esdevingut un símbol de la utilització dels mitjans de comunicació com a eines de control. Actualment, el Gran Germà és el nom d'un programa de televisió mundialment famós, un reality show, morbós i populista que segueix acaparant importants audiències. En el nostre món contemporani, les càmeres de vigilància que imaginava Orwell com un malson s'han convertit en habituals i han deixat de ser una amenaça contra la nostra intimitat per a ser garants de la nostra seguretat.

Tanca [X]

El tema subjacent a totes les històries distòpiques és que la societat viu immersa en una il·lusió que percep com a real, quan en veritat, hi ha tot una realitat terrible i desoladora que roman desconeguda. Per al desenvolupament d'aquesta temàtica s'usen de forma habitual moltes referències a l'ensenyança de la caverna de Plató i a les discussions cartesianes. És aquesta la veritable essència del gènere distòpic i del Ciberpunk: la denúncia d'una renúncia de la humanitat a la construcció d'una Utopia i la crítica de l'abandonament de la societat a una ètica del lucre que porta inexorablement a una distòpia. Les obres distòpiques estan plenes de masses immenses que habiten en la pobresa, als suburbis de les grans metròpolis o literalment sota terra, en una clara al·lusió als desequilibris en la distribució de la riquesa actuals entre els centres i les perifèries urbanes, o entre el Primer Món i el Tercer Món.

Tanca [X]

L'home màquina és un tema recurrent de les distòpies, derivat lògicament de les temàtiques anteriorment esmentades. La integració del cos humà amb la màquina és una metàfora molt gràfica de la creixent relació de dependència de la societat vers la tecnologia. El tema és present des dels inicis del gènere, per exemple, a Frankenstein o el Modern Prometeu de Mary Shelley i roman present fins l'actualitat, de manera central en obres cabdals del gènere, com Ghost in the Shell o The Matrix. S'expressa de molt diverses formes, sovint com la substitució de parts humanes per parts mecàniques, com a Robocop, però també en forma d'implants cerebrals que funcionen com a ports de comunicació d'una computadora i que permeten a les persones conectar-se al Ciberespai, com a ExistenZ o Logan's Run.

Tanca [X]

Conseqüència de tots aquests plantejaments és la Rebel·lió de les Màquines. Perquè, al cap i a la fi, si l'ésser humà és capaç de construir una intel·ligència computacional superior però no és capaç d'acabar amb les guerres, l'explotació, les crisis i les tensions socials, no és lògic pensar que les màquines es revoltaran contra la nostra incompetència? O, dit d'una altra manera, si l'home explota l'home, l'esclavitza, el sotmet i el tracta com un animal, no és lògic que pretengui crear les màquines per a mantenir-les esclaves, sotmeses, explotades? I si és així, no hem de comptar que si dotéssim les màquines algun dia de consciència el primer que farien es destruir-nos? Aquests són els plantejaments típics que podem trobar a la base de tantes ficcions literàries i cinematogràfiques sobre Intel·ligència Artificial: 2001, Blade Runner, Terminator, The Matrix i un interminable etcétera.

Tanca [X]

Totes les distòpies són ambientades en un futur molt proper al temps contemporani i són concebudes com el resultat natural de la degeneració del sistema actual. En aquest context, sobreviu sempre a les obres distòpiques, una Resistència. Aquesta Resistència, reserva protegida de la cultura i l'humanisme, darrer refugi dels valors ètics del món pre-atòmic, última fortalesa de les utopies, té sempre unes característiques comunes. Composada per éssers solitaris però molt compromesos amb la seva causa, procedents d'ambients humils, organitzats en fraternitats socialitzades, dirigits per líders carismàtics i profundament conseqüents, la Resistència és supervivent. Sovint es troba impregnada d'un fort messianisme mil·lenarista, especialment a les obres Ciberpunk, des de Neuromancer a The Matrix. En les visions més pessimistes la Resistència resulta sent una farsa més del mateix sistema com a 1984. No obstant això, en multitud d'obres la Resistència aconsegueix victòries, encara que mai rotundes, sempre parcials. Es descarta per impossible el restabliment de l'ordre de convivència anterior a l'era atòmica i la revolució tecnològica, només es proposen diferents alternatives de superació a un nou estadi de la humanitat sense retorn. La Resistència de les obres distòpiques s'inspira en molts sentits en els moviments obrers però d'allà on beu majoritàriament és de l'àmbit dels hackers i del moviment Open Source, d'on extreu un conjunt de valors de cooperació, solidaritat i progrés col·lectiu que són contraposats a l'individualisme liberal del capitalisme imperant.

Tanca [X]

Michael Moore, director del film (2009)

La nova pel·lícula de Michael Moore no només assetja el costat ocult de l'economia nord-americana, que és capturat netament en escenes com les dels “voltors de condomini” que s'alimenten amb el col·lapse de l'habitatge a Florida, juntament amb les corporacions, com Wal Mart i Amegy Ban, que compren pòlisses d'assegurances per als seus treballadors i cobren més quan aquests moren joves. El genial cineasta va més enllà i es qüestiona si tota l'estructura d'incentius, els valors morals i l'economia política del capitalisme nord-americà, són els apropiats per als éssers humans. Això que no semblaria tan radical per a la vella Europa, on la majoria dels països ha tingut governs que, com a mínim, es deien socialistes, o en la major part del món en desenvolupament, on les idees socialistes tenen un atractiu popular, és força inaudit en el cas dels EUA.

Tanca [X]

Jonathan Mostow (2009), autor del film

Sinopsi: Situat en un món futurista, on els éssers humans viuen tancats en l’ambient domèstic i cedeixen les seves tasques i responsabilitats a substituts robòtics. Un policia és cridat per investigar els estranys assassinats que s'estan produint, entre els substituts.

Comentari: Protagonitzada per Bruce Willis, Surrogates torna a plantejar els mateixos temes clàssics del gènere distòpic. En aquesta ficció, l'ús de robots es popularitza al principi com a substituts de les persones en les seves tasques més pesades, però mica en mica, els robots s'acaben utilitzant per a tot i la societat es veu immersa en un malson de succedanis i avatars. La pel·lícula adquireix una nova dimensió si se la interpreta com a metàfora de l'actual popularització de les Xarxes Socials i de les relacions socials exclusivament cibernètiques.

Tanca [X]

Peter Jackson (2009), autor del film

Sinopsi: Després de l'arribada d'una enorme nau espacial extraterrestre a Johannesburg, la raça extraterrestre nouvinguda a la Terra serà obligada a viure en condicions penoses en una espècie de camp de concentració construït als voltants de la ciutat.

Comentari: El prestigiós director de l’adaptació cinematogràfica de l’obra fantàstica de J.R.R. Tolkien, Peter jackson, va sorprendre tothom amb el seu projecte District 9. Filmat com si es tractés d’un documental, District 9 capgira l’argument tradicional d’una espècie extraterrestre vinguda per sotmetre l’espècie humana i ens planteja que succeiria si una nau extraviada arribés a la terra a la recerca de refugi, des d’un punt de vista molt proper a la realitat. El fil de Jackson, convertit en objecte de culte a les poques hores de la seva estrena, combina perfectament molts dels elements tradicionals del Ciberpunk, des d’una òptica, com a mínim, original.

Tanca [X]

MIchael Moore, director del film (2007)

És el títol del documental que Michael Moore va estrenar el 29 de juny de 2007. La pel·lícula ofereix la seva visió del sistema de salut dels Estats Units d'Amèrica, posant èmfasi en la crítica a les grans companyies de serveis de salut nord-americanes. A través del seu bloc, Moore va sol·licitar que li enviessin «històries de terror sobre la sanitat pública» aquells que havien patit en les seves pròpies carns les deficiències del sistema sanitari nord-americà. Sicko proposa fonamentalment reflexionar sobre la naturalesa del sistema sanitari i fa una crida al poble nord-americà per a demandar canvis polítics que portin al sistema a acostar-se a la sanitat universal gratuïta de la que gaudeixen d'altres països com França, El Canadà, El Regne Unit i Cuba. En una part del film, Michael Moore trasllada a Guantánamo a un grup de persones malaltes com a resultat d'haver participat en les operacions de rescat dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 perquè rebin el mateix tractament que els presoners aquí confinats. Davant la negativa de les autoritats nord-americanes, el grup demana ajuda a la sanitat cubana, que l'ajuda i els proporciona gratuïtament l'ajuda que se'ls nega en el seu propi país per no poder pagar-se-la.

Tanca [X]

Andrew Stanton (2008), autor del film

Sinopsi: Després que la Terra ha estat devastada per la contaminació ambiental, els humans decideixen abandonar-la i deixar funcionant a robots WALL · E (Waste Allocation Load Lifter Earth-Class) perquè la netegin. 700 anys després, només queda funcionant un WALL · E que ha desenvolupat una personalitat pròpia i que, al costat d'un escarabat, continua netejant el planeta.

Comentari: Wall-E és la distòpia infantil més elaborada. El conjunt d'elements característics del Ciberpunk es troben combinats aquí en una entendridora història d'amor entre dos robots que captiva a petits i grans. Ha estat considerat per molts com una mena de manifest ecologista per a la infància. El film és ple de referències a altres obres del gènere, entre les que destaquen 2001, A Space Odissey.

Tanca [X]

Mike Judge (2006), autor del film

Sinopsi: Joe Bauers, un tipus corrent, i una prostituta són hivernats per a un experiment militar. No obstant això, mai no són descongelats fins que per accident es desperten 500 anys després en un món en què la selecció natural ja no afavoreix els éssers més intel ligents, ja que es reprodueixen més aquells de poca intel·ligència. Això ha resultat en una humanitat idiota, ignorant i retardada de manera que Joe és l'home més intel ligent del planeta.


Comentari: Idiocràcia és una sàtira terrible, cruel i descarnada dels Estats Units d'Amèrica, que ha estat malauradament poc publicitada, per motius evidents. L'obra de Judge és una perfecta distòpia Ciberpunk, però en forma de paròdia, terriblement cínica i delirant.

Tanca [X]

Michael Moore, director del film (2004)

És una pel·lícula documental que tracta sobre les causes i conseqüències dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units, fent referència a la posterior invasió de l'Iraq liderada per aquest país i Gran Bretanya. A més, intenta determinar l'abast real dels suposats vincles entre les famílies del president dels Estats Units al moment dels atemptats, George W. Bush, i els Ben Laden, adinerada família d'Osama Ben Laden. El títol de la pel·lícula fa referència a la novel·la Fahrenheit 451 (233ºC, que representa la temperatura a què crema el paper), escrit el 1953 per Ray Bradbury, i també als atemptats de l'11 de setembre de 2001 (als Estats Units la convenció per representar dia i mes consisteix a col·locar primer aquest últim, per la qual cosa "11 de setembre" es sol escriure com "9/11"). La pel·lícula dóna pistes sobre les veritables raons que van impulsar a l'administració Bush a envair l'Afganistan el 2001 i l'Iraq el 2003, accions que, segons Moore, corresponen més a la protecció dels interessos de les petrolieres nord-americanes que a la voluntat d'alliberar els respectius pobles o evitar potencials amenaces. El documental insinua que la guerra amb l'Afganistan no tenia com a principal objectiu capturar els líders d'Al Qaeda sinó afavorir la construcció d'un oleoducte, i que l'Iraq no era una amenaça real per als Estats Units sinó una font potencial de beneficis per a les empreses nord-americanes.

Tanca [X]

Joseph Heath i Andrew Potter (2004), autor de l'assaig

La reivindicació principal del llibre és que els moviments contraculturals han fracassat, i que tots ells comparteixen un error fatal en la manera en que entenem la societat, per la qual cosa la contracultura no és una amenaça per al sistema sinó que lentament s'ha convertit en un altre producte d'aquest.

Aquest error seria essencialment identificar el mal de la societat en el "conformisme" i no en la injustícia. Per això emfatitzen la necessitat de preocupar-se més per la justícia social i menys per la simple agitació cultural contra les normes tradicionals establertes. Pren el tema de la contracultura i el seu "anticonformisme" com un mite que d'alguna forma domina el pensament polític, econòmic i cultural en què es basen tant el moviment antiglobalització com el feminisme i l'ecologisme, així com d'altres corrents de pensament que es proclamen a sí mateixes com "progressistes" sense ser-ho en veritat.

Tanca [X]

Michael Winterbottom (2005), autor del film

Sinopsi: En un futur proper, les atapeïdes ciutats estan protegides per punts de control d'alta seguretat, i mentre alguns ciutadans gaudeixen del privilegi de tenir la documentació necessària per entrar-hi, molts altres han de quedar-se fora. El detectiu William, casat i pare de família, està investigant la producció fraudulenta d'aquesta documentació en el si d'una companyia d'assegurances de Xangai. Però durant la seva investigació s'enamora de Maria, la principal sospitosa, i després de passar-hi una nit decideix no denunciar-la.

Comentari: El pas de Michael Winterbottom pel gènere distòpic, és una obra recolzada sobre la interpretació dels seus actors protagonistes, Tim Robbins i Samantha Morton, i en la relació amorosa impossible d'ambdós. L'argument de Code 46 no aporta grans novetats temàtiques ni estètiques al gènere, manté molts punts de similitud amb Brave New World i THX 1138.

Tanca [X]

Erik Gandini (2003), autor del documental

Atemorits per a ser consumidors, és una pel·lícula documental sueca contra el consumisme i la globalització, creada pel director Erik Gandini i redactor Johan Söderberg.

Tanca [X]

Michael Moore, director del film (2002)

Aquest documental és una pel·lícula sobre l'ànima violenta d'Amèrica. Explica la matança que va haver a Columbine, un poble dels EUA on dos adolescents van matar a trets a molts dels seus companys d'escola. Bowling for Columbine es va estrenar l'any 2002, i es va presentar com un anàlisi crític de la cultura armamentista nord-americana. Va ser la primera pel·lícula documental acceptada en competició en el festival de cine de Cannes en 46 anys. Va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera. Va guanyar també l'Òscar al millor documental l'any 2003. Michael Moore va ser l'únic guanyador que va aprofitar l'oportunitat per denunciar públicament al president George W. Bush per portar al seu país a "una guerra fictícia" segons paraules del propi Moore, i va fer referència a l'invasió de l'Iraq, fet que va provocar una reacció divergent entre els assistents a l'acte.

Tanca [X]

Kurt Wimmer (2002), autor de la pel·lícula

Sinopsi: En un futur distòpic després d'una Tercera Guerra Mundial, les emocions humanes han quedat proscrites per les lleis governamentals, a causa de la decadència humana. Aquestes són controlades mitjançant una droga sintètica coneguda com 'prozium'. Tot aquell ciutadà que es negui a mantenir el seu consum continuat i escolleixi tenir emocions lliures és qualificat com un ofensor dels sentits i condemnat a pena de mort.

Comentari: Equilibrium és una distòpia clàssica, que combina de manera intel·ligent elements molt evidents de Brave New World, 1984 i The Matrix. El film de Wimmer és l'enèssima interpretació de la trama típica Ciberpunk, pulcrement realitzada, a partir d'un guió que supleix amb enginy la manca d'originalitat.

Tanca [X]

Mark Achbar i Jennifer Abbott (2003), autors del documental

La corporació és un documental canadenc de 2003 sobre la corporació moderna. A partir de la constatació de que les empreses modernes, emparades per l'estatus de persones jurídiques, han anat adquirint drets mateixos dels éssers humans persones físiques, el documental analitza la conducta social de les empreses a través de diversos exemples, i utilitzant els criteris psiquiàtrics amb què un psiquiatre avaluaria la conducta i la salut mental d'un individu qualsevol.

Tanca [X]

Naomi Klein (2000), autora de l'assaig

"No Logo" és un assaig que tracta d'analitzar la influència de les marques en la nostra societat. L'autora detecta, en el comportament de les corporacions multinacionals, una tendència que es resumeix en el fet que les corporacions estan cada vegada menys interessades a vendre productes i el que pretenen ara es vendre maneres de viure i imatges. Així observa com la manufactura de mercaderies amb el nom de famoses marques, són subcontractades a altres companyies, mentre la gran corporació es centra exclusivament en el màrqueting de la marca. L'objectiu principal és associar la marca a una imatge de prestigi o de vida atractiva.

D'altra banda, la creixent concentració del capital amb les fusions d'empreses, crea corporacions cada vegada més grans que acaparen mercats i consumidors. En aquestes fusions es perden llocs de treball a nivell local i la tendència de moltes corporacions multinacionals és a moure's del "primer món" cap al tercer "món" on poden pagar salaris indignes, oferir condicions de treball pèssimes i evitar la formació de sindicats i en alguns casos, utilitzar a menors d'edat.

El llibre acaba analitzant diversos moviments organitzats que s'han rebel·lat contra les marques i la publicitat en l'espai públic. També estudia els moviments que protesten contra les practiques laborals deplorables que apliquen als treballadors que manufacturen mercaderies per a les corporacions multinacionals. Així mateix a moviments ecologistes i de treballadors. En molts anticipa al moviment alter-globalització que convergiria en la Batalla de Seattle.

Tanca [X]

Steven Spielberg i Stanley Kubrick (2001), autors del film

Sinopsi: Un nou model de robot amb forma de nen, es crea buscant un nou nínxol de mercat, el de substituir els fills, ja que en el futur, per problemes com la superpoblació es restringeix el nombre de fills. El robot protagonista de la pel.lícula és el primer prototip d'aquesta nova generació de màquines.

Comentari: A.I. és un projecte d'Stanley Kubrick que aquest no va poder portar a terme abans de morir i que va ser llegat a Steven Spielberg. El propòsit de Kubrick s'evidencia en la primer part del film, amb moltes referències a 2001, una Odissea a l'Espai. Kubrick perseguia tornar a tractar el tema de la Intel·ligència Artificial, des d'una nova perspectiva a la utilitzada amb el personatge de Hal 9000. L'obra és una distòpia estricta, en un món esgotat per la intervenció humana, exèrcits de robots són fabricats per a ser esclaus de l'hedonisme de la humanitat. Però molts d'ells tenen intel·ligència i capacitat emocional. Els dubtes ètics i existencials que Kubrick plantejava a 2001 són abordats aquí des de la perspectiva contrària, la dels robots.

Tanca [X]

David Cronenberg (1999), autor del film

Sinopsi: En un futur pròxim, Existenz descriu una societat en la que els dissenyadors de jocs són venerats com super estrelles i on els jugadors poden entrar orgànicament en aquests jocs Alegra Geller és l'autora del joc més nou, Existenz, una creació on els usuaris no distingeixen els límits entre la realitat i la fantasia.

Comentari: L’obra de Cronenberg comptava amb força elements per haver esdevingut una obra clau del gènere, però la manca de coherència argumental i alguns aspectes mal solucionats del guió van convertir aquest film en una obra menor.

Tanca [X]

Koushun Takami (1999), autor de la novel·la
Kinji Fukasaku (2000), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: El Japó s'ha convertit en un estat policial anomenat la Més gran República de l'Àsia Oriental. La novel·la relata la història d'una classe escollida per participar en el "joc" Battle Royale. Sota l'excusa d'un viatge cultural, els estudiants d'un institut públic, són adormits mitjançant gasos en l'autobús en el que viatgen, són segrestats i portats a una illa que ha estat evacuada, on se'ls hi col·loquen uns collarets en el coll per tenir-los controlats, se'ls dóna un kit on tenen: menjar, una llanterna, un bolígraf, un mapa, una brúixola, i una arma aleatòria. Després se'ls treu de la classe un per un a la illa. Al final del joc, només dos estudiants supervivents aconsegueixen sortir de la illa, convertint-se en fugitius.

Comentari: Battle Royale expressa perfectament el sentiment de solitud i desempara de mou els personatges típics de les històries Ciberpunk. Immersos en un joc extremadament violent, cruel i sense sentit, els personatges de la pel·lícula són sotmesos a situacions extremes on la supervivència fa abandonar tots els valors ètics i morals d'una societat antiga i pre-tecnològica. L'obra de Takami fou portada al cinema de manera cruenta per Kinji Fukasaku l'any 2000.

Tanca [X]

Josef Rusnak (1999)

Sinopsi: La història tracta sobre una màquina de realitat virtual que, el 1990, que permet als seus dissenyadors visitar Los Angeles (Califòrnia) tal com era l'any 1937. A l'entrar en el sistema, una persona d'aquesta realitat alternativa és substituïda per una persona del món real, mitjançant una transferència de consciència. El desenvolupador del projecte, Hannon Fuller, descobreix alguna cosa de vital importància i deixa un missatge al seu amic Douglas Hall a la simulació, just abans de morir assassinat. Douglas Hall seguirà les pistes del seu seu company fins a descobrir una esgarrifosa veritat.

Comentari: Estrenada just després que The Matrix, i amb una temàtica molt similar, The Thirteen Floor va passar desapercebuda eclipsada per l'èxit de la seva competidora. És notable com la visió del Ciberespai proposada al film és molt més llunyana i fantasiosa que la que s'ofereix a The Matrix, essent pel·lícules del mateix any.

Tanca [X]

Larry y Andy Wachowski (1999), autors del film

Sinopsi: Thomas A. Anderson és un programador informàtic de dia i un hacker informàtic amb l'alies de Neo de nit, que passa la seva vida buscant a una persona, Morfeu, i la resposta a una pregunta: Què és Matrix?. Una trobada amb una altra intrusa, Trinity, el condueix fins a Morfeus i la resposta als seus dubtes. Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de maquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix.

Comentari: The Matrix és l'obra definitiva del gènere CIberpunk. L'obra dels germans Wachowski respon a un esforç conscient de fer l'obra definitiva del gènere i convertir The Matrix en una de les més importants obres culturals de l'inici del segle XXI. Pot dir-se que, després de tot, els autors van aconseguir en termes generals els seus propòsits. The Matrix s'ha consolidat en menys d'una dècada com l'obra que ha portat la simbologia Ciberpunk, fins llavors minoritària, al gran públic. L'èxit del film ha contribuït a popularitzar multitud de termes cibernètics i ha introduït un gran número d'elements simbòlics del món dels hackers i els informàtics en la cultura de masses. Una de les claus de The Matrix és haver vist la llum en el moment clau en que el concepte de Ciberespai havia deixat de ser una idea, una encertada però molt confusa intuïció del que acabaria essent, per materialitzar-se en una cosa real: Internet. Certament, Internet és el protagonista absolut de la pel·lícula, un Ciberespai que ha deixat de ser la idea abstracta descrita per William Gibson a Neuromancer per esdevenir una eina de comunicació real. Tot allò que havien estat especulacions sobre una realitat paral·lela, ha deixat de ser ciència ficció i ens obliga a reflexionar, al conjunt de la societat, sobre la nostra pròpia realitat, ara des de la perspectiva molt més àmplia que ens ofereix el desplegament de la computació. La trilogia iniciada a The matrix es completà amb Matrix Reloaded, Animatrix i Matrix Revolutions, totes elles dirigides o directament supervisades pels germans Wachowsky.

Tanca [X]

Alex Proyas (1998), autor del film

Sinopsi: John Murdoch es desperta a mitjanit estirat a la banyera d'un hotel, afectat d'una greu amnèsia que li impedeix recordar el seu passat, exceptuant petits retalls d'un idíl·lic i assolellat lloc on suposadament va passar la seva infantesa. Més tard descobrirà que la manca de records és el menor dels seus problemes, ja que per una banda és perseguit per la policia acusat de ser un assassí en sèrie de prostitutes, i per altra descobreix que la ciutat és manipulada des de les ombres per un misteriós grup anomenat 'Els Ocults'.

Comentari: Dark City és una molt curiosa producció d'Alex Proyas que manté molts punts de contacte amb The Matrix, si bé no va arribar a tenir el mateix efecte en el públic.

Tanca [X]

Peter Weir (1998), autor del film

Sinopsi: Truman Burbank és un home corrent i una mica innocent que viu en una idíl·lica població on tot és perfecte. Porta tota la vida allà, i mai ha sortit més enllà dels límits del poble. En la seva vida no hi ha problemes però, al llarg dels últims dies, estranys successos el fan sospitar que alguna cosa estranya passa

Comentari: Truman’s Show recupera el tema del Gran Germà d’Orwell després que aquest hagi estat revisat pel programa televisiu del mateix nom. El film ens proposa un reality show extrem on la vida sencera d’una persona és televisada.

Tanca [X]

Andrew Niccol (1997), autor del film

Sinopsi: La pel·lícula presenta una visió d'un món on és possible la selecció genètica extrema, de manera que els fills es veuen lliures de tares i malalties hereditàries. Això ocasiona que només els seleccionats puguin optar a determinats treballs. El tema central és la lluita de Vincent, concebut de forma 'tradicional' (fruit de l'amor dels seus pares), per demostrar que pot ser tan bo com les persones creades directament per la manipulació genètica, sense error possible en la seva estructura biològica. D'aquesta manera, es veu com Vincent fa l'impossible amb la condició de entrar a treballar en Gattaca i així complir amb el seu somni: volar a l'espai exterior.

Comentari: Gattaca és una original revisió dels pressupòsits de Brave New World d'Aldous Huxley, a la llum del coneixement actual sobre genètica. El procès eugenèsic de selecció i el determinisme social de les persones per a que acceptin una determinada funció social es porta a terme a Gattaca a través de la manipulació genètica. La brillant interpretació d'Ethan Hawke i un conjunt de bons acompanyants, juntament amb un guió molt més que acceptable i un enfocament autèntic de la qüestió, fan del film una obra de referència obligada dins del gènere distòpic.

Tanca [X]

Masamune Shirow (1997), autor de la novel·la gràfica i de la versió cinematogràfica

Sinopsi: Ambientada al segle XXI, Ghost in the Shell, es presenta com un thriller futurista d'espionatge, en narrar les missions de Motoko Kusanagi, la Cap a càrrec de les operacions encobertes de la "Secció Policial de Seguretat pública 9" o simplement "Secció 9", especialitzada en crims tecnològics. La mateixa Kusanagi és un cyborg, un cervell humà en un cos artificial, cosa que li permet ser capaç de realitzar gestes sobrehumanes especialment requerides per la seva tasca.

Comentari: Ghost in the Shell és junt amb Akira l'obra més important del Manga i l'Anime japonès i una de les ficcions distòpiques que més ha determinat l'estètica del gènere. És la principal inspiració de The Matrix, obra cim del Ciberpunk cinematogràfic, i recull de manera magistral tots els llocs comuns de la cultura cibernètica, la relació i confusió de l'home amb la màquina, del cervell humà amb la intel·ligència artificial. Tot i ser una obra d'animació, el tractament dels plans de la càmera és d'una qualitat tal que va influenciar de manera molt notòria les obres de ciència ficció posteriors. Un exemple d'aquesta influència es troba en la semblança estètica entre els títols de crèdit de Ghost in the Shell i els de The Matrix: la famosa seqüència aleatoria de números binaris de color verd sobre un fons de pantalla negra.

Tanca [X]

José Saramago (1995), autor de la novel·la
Fernando Mereilles (2009), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: La novel·la relata com una estranya epidèmia de ceguesa fueteja tot un país. Els afectats són posats en quarantena, però resulta impossible contenir la malaltia i els carrers acaben omplint-se de cecs que són víctimes d'aquest inexplicable mal consistent en una infinita ceguesa blanca, com un mar de llet. A mesura que augmenta el temor i la crisi al país, gradualment les persones es converteixen en presa dels més baixos instints de l'ésser humà, arribant als extrems més miserables. El profund egoisme que marca als diferents personatges en la lluita per la supervivència, es converteix en una paràbola de la societat actual, transcendint així el significat de ceguesa més enllà de la mateixa malaltia física.

Comentari: Si bé per a molts no es tracta d'una obra estrictament de ciència ficció distòpica, l'obra de Saramago és una clara metàfora política, si que és cert que conté un conjunt d'elements típics del gènere: en un futur proper, la societat portada al límit per una força natural incontrolable es despulla del vel de l'aparença i llavors es pot veure el vici i la misèria que estaven ocults. Un dels aspectes més característicament distòpics de l'obra és l'evidència de la inutilitat de totes les estructures estatals quan la societat és portada a l'extrem i la pervivència d'uns valors de supervivència estretament vinculats a l'humanisme i profundament ètics. L'obra de Saramago fou portada al cinema per Fernando Mereilles l'any 2009 amb un excel·lent resultat, amb Juliane Moore en el paper protagonista i un important repartiment en els papers secundaris.

Tanca [X]

Kathryn Bigelow i James Cameron (1995), autors de la pel·lícula

Sinopsi: Enmig de la celebració de la fi del mil·lenni, un ex-policia, Leny, esdevingut traficant d'experiències digitalitzades, és contactat per una vella amiga que li demana ajuda, hores abans de ser assassinada. Poc després rep un disc que conté l'assassinat de la seva amiga grabat en forma d'experiència digital. Leny trafica amb un sistema experimental de gravació i reproducció d'experiències reals que permeten reproduir les sensacions obtingudes per una altra persona com si fossin pròpies i reals.

Comentari: Strange Days és un projecte de Cameron que finalment va ser portat a la gran pantalla sota la batuta de Kathryn Bigelow el 1995. El film va passar en el seu moment molt desapercebut, malgrat comptar amb un repartiment molt prometedor: Ralph Fiennes i Juliette Lewis en els papers protagonistes. La distòpia plantejada a la pel·lícula és molt propera a la realitat, l'únic element de ciència ficció estricte que apareix en el film és el sistema de gravació de les experiències amb els que trafica el protagonista. No obstant això, l'atmosfera mil·lenarista i els vestuaris aconsegueixen dotar el film del característic ambient Ciberpunk de les novel·les distòpiques d'una manera molt natural.

Tanca [X]

Kevin Reynolds (1995), autor del film

Sinopsi: Els casquets polars de la Terra s'han fos causa de l'efecte hivernacle, causant que la terra ferma quedi coberta per les aigües dels oceans. Els humans que han aconseguit sobreviure han construït illes flotants (atols) gairebé sense contacte entre si, a partir de tot material salvat de la catàstrofe. Una minoria, els nòmades, viuen en embarcacions en perpetu moviment i fan de mediadors entre aquestes diminutes civilitzacions. Al costat d'ells hi ha els anomenats Smokers, pirates moguts pel fanatisme religiós irracional que assalten atols i embarcacions errants per igual.

Comentari: Waterworld va ser en el seu moment un dels majors fracassos comercials de la història del cinema. El que havia de ser la més gran producció cinematogràfica sobre el canvi climàtic va ser molt mal rebuda pel públic general. No obstant això, el pas del temps ha nat posant el film al lloc que es mereix.

Tanca [X]

Marco Brambilla (1993), autor de la pel·lícula

Sinopsi: John Spartan és un polícia condemnat a una cura criogènica per un delicte comès durant acte de servei. Després de 36 anys en estat d'hibernació, és despertat en una societat del futur on s'ha eliminat tot rastre de violència entre les persones. Spartan és despertat amb l'objectiu que utilitzi els seus coneixements de lluita per a aturar a Simon Phoenix, un perillós assassí condemnat a tractament criogènic perpetu que és despertat de la seva hibernació per error.

Comentari: Protagonitzada per l'inexpressiu Sylvester Stallone, Wesley Snipes i Sandra Bullock, la pel·lícula de Marco Brambilla és una comèdia d'acció que, malgrat alguns punts enginyosos en el guió, no aconsegueix sorprendre. No obstant això, recull bona part dels tòpics del gènere distòpic, encara que des d'una concepció edulcorada i distant de l'essència Ciberpunk.

Tanca [X]

P. D. James (1992), autor de la novel·la
Alfonso Cuarón (2006), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: La història narra en primera persona, en forma de diari, la realitat d'un home en un futur situat l'any 2021. Ens explica que l'últim home que va néixer a la terra, acaba de morir. Theo, el narrador, ens porta llavors a l'any 1994, quan per una causa desconeguda, l'esperma masculina de tota la humanitat va deixar de ser fèrtil. Desproveïda de la capacitat de reproduir-se, la humanitat sencera va descuidar-se, el desordre i l'apatia es van estendre i un govern totalitari s'imposà sobre la població mundial. De manera fortuïta, però, Theo contactà amb un grup de dissidents i s'uní a ells.

Comentari: Children of Men és una típica però ocurrent novel·la distòpica que especula amb el desastre social que suposaria per a la humanitat que un virus o agent contaminant indeterminat acabés amb la reproducció humana, de manera que la societat hagués d'enfrontar-se sense alternativa a la seva mortalitat. L'any 2006, Alfonso Cuarón va portar la novel·la de P.D. James al cinema, amb Clive Owen en el paper protagonista.

Tanca [X]

Phillip K. Dick, autor de la novel·la (1966)
Paul Verhoeven (1990), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: La història se centra en el personatge Douglas Quaid, un obrer de la construcció obsessionat per un somni recurrent en el que passeja per Mart amb una bella dona. Som l'any 2084 i el planeta Mart és la nova font de recursos de l'espècie humana, un cop esgotats els del planeta terra. Dissuadit per la seva esposa de viatjar al planeta roig, el protagonista decideix acudir a una empresa de records per a implantar-se a la memòria unes vacances a Mart. No obstant això, l'implant despertarà en ell el record d'haver estat agent secret a Mart molt abans de la seva vida actual, per la qual cosa quedarà atrapat en una complexa trama, sense tenir la certesa de quina és la seva veritable identitat.

Comentari: Basada en el conte curt We Can Remember It for You Wholesale de Phillip K. Dick, aquesta pel·lícula va consolidar el director holandès Paul Verhoeven dins del gènere de la ciència ficció. Es tracta d'una de les poques obres distòpiques en les que adquireixen importància argumental els viatges interplanetaris i la vida extraterrestre, essent aquestes temàtiques molt habituals de la ciència ficció clàssica però molt poc habituals en el CIberpunk. La pel·lícula fou protagonitzada per Arnold Shwarzenegger i una encara desconeguda Sharon Stone.

Tanca [X]

Michael Moore, director del film (1989)

Va ser el primer documental de Moore que tracta sobre la irracionalitat i el cost humà de la destrucció de la indústria automotora dels EUA, quan en el seu poble natal, Flint, a Michigan, l'empresa General Motors va tancar les fàbriques d'automòbils per obrir-ne de noves a Mèxic i d'aquesta manera abaratir els costos que generaven els llocs de treball.

Tanca [X]

Paul Verhoeven (1987), autor de la pel·lícula

Sinopsi: Robocop és el primer d'una trilogia de films centrats en el personatge d'Alex Murphy, un policia que després d'haver estat a punt de morir a trets, és emprat en un experiment robòtic i convertit en un home màquina. La història està ambientada en un Detroit futur i pauperitzat, ple de misèria i violència social, on una sola empresa és propietària de les institucions bàsiques de govern, inclosa la policia, ara concebuda com una divisió comercial.

Comentari: Robocop és una distòpia futurista farcida de tòpics i llocs comuns. Si bé en el seu moment va ser molt mal rebuda per la crítica més progressista que hi veia representat un militarisme proper al feixisme, el pas del temps l'ha convertit en una cinta, com a mínim, curiosa. Molts dels plantejaments ètics i morals de la pel·lícula han estat sobrepassats per la realitat, només 20 anys més tard. Certament, existeix un contingut de denúncia social en el film que en el seu moment no va saber-se interpretar i que es va mantenir en les sequeles posteriors. L'èxit de la primera va portar a la producció de dos films, ambdós força dignes de menció: un, dirigit per Irvin Kerschner el 1990, film en el que es van començar a desenvolupar noves tècniques de gravació (com l'Stop Motion), i l'altre, dirigit per Fred Dekker el 1993, on la temàtica social es converteix en el centre argumental de la pel·lícula i Robocop participa en una revolta popular contra el poder de la Corporació.

Tanca [X]

Alan Moore i Dave Gibbons (1986-1987), autors de la novel·la gràfica
Zack Snyder (2008), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: La història de Watchmen és una ficció situada en un futur imminent, en plena Guerra Freda, però amb l'afegit d'una comunitat de super-herois, justiciers emmascarats, que intervenen sobre la tensió política entre els dos blocs. L'únic dels super-herois que té poders sobrenaturals és el Dr. Manhattan, científic convertit en un ésser semi diví, com a conseqüència d'un experiment radioactiu. La trama gira al voltant d'uns misteriosos assassinats de justiciers emmascarats que el protagonista, Rorschach, investiga.

Comentari: Considerada per molts la més gran novel·la gràfica mai escrita, Watchmen figura entre les obres de referència de la història del segle XX per propi dret. L'obra de Moore és una reflexió existencialista i post-atòmica sobre el superhome nietzschià disfressada sota l'aparença d'una historieta de super-herois. La distòpia d'un món sota els vigilants, és una ficció hiperrealista, expressionsita, pop, de la lluita de blocs i l'escalada bèl·lica de les potències imperialistes pel control del món. Impregnada de l'esperi àcrata del seu autor, Watchmen aconsegueix fer una crítica lúcida del seu temps, proveïnt-la d'un sentit universal i reclamant amb orgull per primera vegada obertament una nova èpica dels perdedors. L'any 2009 va estrenar-se, després d'haver-se abandonat moltes vegades el projecte, la primera versió cinematogràfica de l'obra de Moore.

Tanca [X]

Terry Gilliam (1985), autor de la pel·lícula

Sinopsi: Sam Lowry és un tecnòcrata eficient però somiador amb un lloc de tercera categoria dins de la gegantina màquina burocràtica que mou (o paralitza) a una distopia opressiva, inhumana, enfonsada per la ineficiència i amenaçada pel terrorisme. Un error en un cognom a causa d'una mosca caiguda al cap d'un teletip provoca la detenció errònia d'un innocent, de conseqüències fatals per a aquest. Com oficialment no hi ha errors en el sistema burocràtic, ningú vol fer-se càrrec de la paperassa excepte el ben intencionat Lowry. Durant la seva visita a la família del mort té una trobada casual amb la seva veïna, a la qual reconeix com la dona dels seus somnis. No obstant això aquesta fuig.

Comentari: Aquesta pel·lícula de l'ex-membre del grup còmic Monthy Python és una formidable tragicomèdia distòpica, amb una marcada influència de la novel·la El Procés de Franz Kafka i del Gran Germà orwellià. Protagonitzada per Jonathan Pryce i amb Robert de Niro en un petit però important paper secundari, Brazil se'ns presenta com una revisió del gènere distòpic des de la singular perspectiva onírica, felliniana i a vegades delirant, del seu creador.

Tanca [X]

James Cameron (1984), autor de la pel·lícula

Sinopsi: L'any 2029, després de devastar la Terra i esclavitzar a la humanitat, les màquines, governades per Skynet, estan a punt de perdre la guerra contra la resistència humana liderada per John Connor. Davant aquesta situació, les màquines entenen que assassinar a Connor en el present seria irrellevant, atès que ja ha conduït la resistència a la victòria. Per tant, Skynet elabora la seva estratègia decidint eliminar el líder enemic abans que aquest neixi, de manera que no pugui complir-se la seva missió de conducció futura. Per a això, envia al passat a un Terminator T-800 model Cyber Dyne 101, un cyborg assassí, amb la missió d'exterminar Sarah Connor, mare de John, abans que aquest sigui concebut.

Comentari: L'èxit de la primera pel·lícula va donar lloc a la producció d'una saga formada per "Terminator 2: el judici final", dirigida per James Cameron el 1991; "Terminator 3: la rebel·lió de les màquines", dirigida per Jonathan Mostow el 2003 i "Terminator Salvation", dirigida per Joseph McGinty Nichol el 2009.

Tanca [X]

William Gibson (1984), autor de la novel·la

Sinopsi: En un futur proper en què la realitat virtual és una cosa comuna i el món és dominat per les grans corporacions, Mut d'Hivern, una intel·ligència artificial, contracta un grup de gent per a ajudar-la a transformar-se en la suma de tota la informació de la xarxa i anar a trobar a d'altres de la seva espècie.

Narra les peripècies d'un hacker obligat a entrar en diversos sistemes. D'un cartutx de memòria recupera la consciència d'un antic hacker ja mort, i junts miren de tirar endavant, tant en el món físic com en el cibermón

Comentari: Neuromancer (joc de paraules amb Neuro i New Romance) és considerada l'obra Ciberpunk per antonomàsia. La novel·la de Gibson estableix conscientment el conjunt d'elements temàtics i simbòlics característics de la ciència ficció distòpica tal com ens ha estat llegada. És, essencialment, una reconstrucció eclèctica dels nous símbols culturals generats per la revolució tecnològica, ja expressats en moltes obres anteriors. La influència de K. DIck, el cinema de ciència ficció i el còmic a Neuromancer és oberta i notable. Gibson, no obstant, afegeix a aquesta tradició literària una sèrie d'aportacions originals que deixaran una profunda petjada en la cultura popular. La més important: el Ciberespai. La concepció del Ciberespai és per a Gibson la d'un oceà d'informació en forma de xarxes de dades binàries, una realitat paral·lela a la realitat, una realitat ampliada o hiperrealitat. Aquesta visió anticipa de manera visionària el que en pocs anys esdevindrà la xarxa d'Internet i converteix l'obra de Gibson en un referent ineludible dels autors posteriors.

Tanca [X]

Katsuhiro Otomo (1982-1993), autor de la novel·la gràfica

Sinopsi: La història d'Akira succeeix a Neo-Tokio, l'any 2019, després d'una devastadora explosió nuclear, en un societat opressiva on els governs experimenten amb les persones a la recerca de noves armes destructives. La trama se centra en els personatges de Kaneda i el seu amic Tetsuo, dos adolescents del carrer, membres d'unes bandes de motoristes, que es veuen implicats en una trama d'interessos guvernamentals al voltant d'Akira, un nen amb poders sobrenaturals, degut a la radiació nuclear.

Comentari: Akira és la monumental novel·la gràfica japonesa que va popularitzar el Manga a occident durant els anys 80 del segle XX. Posteriorment se'n va fer una versió Anime, una pel·lícula d'animació nipona, que va contribuir notablement a la seva difusió. A partir dels tòpics recurrents del gènere distòpic anglosaxó, Akira ofereix una nova visió del gènere i aporta al Ciberpunk posterior tot el bagatge cultural del Japó, poble que va ser la víctima directa de la devastació nuclear.

Tanca [X]

Alan Moore i David Lloyd (1981-1988), autors de la novel·la gràfica
James McTeigue (2005), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Ambientada en un Londres proper en el futur, l'any 1977, narra la història d'una prostituta, Evey, i de la seva relació amb un estrany home emmascarat, V, que després de salvar-la, l'acull al seu refugi. La societat on es desenvolupa l'acció, és un Estat feixista totalitari, sorgit després d'una gran guerra i emparat per una població atemorida pels atacs terroristes. Poc a poc, Evey, s'adona que V és en realitat un solitari justicier que s'ha pres com a objectiu a la vida fer caure el règim totalitari.

Comentari: V de Vendetta és una novel·la gràfica apareguda en fascicles durant 7 anys de la dècada dels 80. Considerada per alguns com l'obra que va posar el còmic a l'alçada de la literatura, es tracta d'una obra extremadament complexe i plena de referències. El seu creador, Alan Moore, va plantejar-la com una història de superherois per al gran públic, però saber dotar-la d'un excel·lent profunditat, en la qual va poder vessar les seves inquietuds polítiques i socials, en la forma d'una especulació sobre els mecanismes d'una revolució llibertària. Fou adaptada al cinema l'any 2005 per James McTeigue.

Tanca [X]

George Miller (1979), autor de la pel·lícula

Sinopsi: La història comença en un futur pròxim, indeterminat, però apocalíptic, marcat per l'escassetat de combustible i recursos naturals. Bandes de motociclistes dominen les carreteres d'Austràlia. La societat s'ensorra i la llei i l'ordre no es respecten. Una patrulla formada per policies que s'ocupen de mantenir la seguretat viària, coneguts com la Patrulla de Força Central, entre els que destaca Max Rockatansky, considerat el millor patruller de la seva divisió, intenta mantenir la pau. Però una nit, un vàndal anomenat el Genet Nocturn que s'havia escapat de la policia en matar un oficial, mor en ser perseguit per Max. Talladits, un altre noi de la banda, vol matar els policies en memòria del seu amic. Per venjar-se mata la dona i el fill de Max i aquest embogeix i se'n va a buscar-los fins que els troba i els mata.

Comentari: Mad Max és la milor mostra de la vessant apocalíptica del cinema distòpic. Ambientada en un futur definit per la desolació i l'escassetat, en una societat sense llei ni institucions, el film és la història d'aquell qui ja ho ha perdut tot, en un entorn on la bogeria ha esdevingut norma. L'èxit del film va portar als productors a fer-ne dues seqüeles

Tanca [X]

Phillip K. Dick (1977), autor de la novel·la
Richard Linklater (2006), autor de la pel·lícula

Sinopsi: La guerra inútil i interminable d'Amèrica contra les drogues ha arribat a fondre's amb la guerra contra el terrorisme. Tot i sentir rebuig cap a la idea, el policia secret Bob Arctor compleix les ordres i comença a espiar als seus amics. Quan se li ordena intensificar la vigilància, es veu embolicat en un viatge paranoic per un món absurd on és impossible desxifrar les identitats i les lleialtats.

Comentari: En una original revisió dels seus propis tòpics, Phillip K. Dick va escriure aquesta novel·la que seria portada el cinema el 2006, produïda per George Clooney i Steven Soderbergh.

Tanca [X]

Woody Allen, (1973), autor de la pel·lícula

Sinopsi; Milers Monroe és propietari d'un establiment de "menjar sa". Després d'anar a una operació d'extirpació d'amígdales és congelat erròniament sent despertat 200 anys després, en el futur, per un grup de rebels que necessita una persona sense identitat per a dur a terme els seus plans d'enderrocament del dictador que governa el món.

Comentari: Sleeper és una comèdia delirant de Woody Allen, on els tòpics de la ciència ficció són utilitzats com a excusa per a desplegar una sàtira mordaç de la societat nord-americana.

Tanca [X]

George Lucas (1969), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Al món de THX 1138, la humanitat ha evolucionat fins al punt de crear societats subterrànies on tot es controla. Per mantenir aquest sistema, els habitants d'aquestes ciutats s'administren fortes dosis de sedants, que compleixen al mateix temps la funció d'inhibidors de la conducta i catalitzadors per aconseguir una més gran concentració en exercir certs treballs molt delicats. L'economia ho mou tot, i incita als ciutadans a treballar i a consumir durant tota la seva vida. Tot allò que serveix d'impediment al motor d'aquesta societat és titllat d'immoral, fins i tot l'amor. Qualsevol sentiment pot provocar distraccions a la feina, per la qual cosa és fortament castigat.

Comentari: THX 1138 és un dels primers films de George Lucas, qui seria conegut per la saga Star Wars, la major òpera espacial de la història del cinema. Sense ser una de les millors obres del gènere, el film de Lucas és una distòpia típica, correcta, impecable, inspirada en les millors obres del gènere a les que tampoc aporta cap tret distintiu o singular.

Tanca [X]

Arthur C. Clarke(1969), autor de la novel·la
Stanley Kubrick (1969), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: 2001 és l'obra mestra de la ciència ficció clàssica i segurament una de les principals joyes del cinema de tots els temps. Narra el primer contacte de l'espècie humana amb una consciència extraterrestre superior. Paral·lelament, ens explica el conflicte entre Hal 9000, una intel·ligència artificial, i els tripulants humans de la nau d'un viatge interespacial.

Comentari: Clarke i Kubrick van emprendre junts el projecte de 2001, una obra que havia de combinar els gran temes de la ciència ficció de manera innovadora i meticulosament documentada. Si bé és cert que no és en essència una obra distòpica, no és fàcilment catalogable tampoc en l'àmbit de la ciència ficció utòpica. Especialment, el personatge de Hal 9000, una computadora amb desviacions psicòtiques, ha influït amb rotunditat sobre totes les interpretacions posteriors de la Intel·ligència Artificial. Kubrick afronta el tractament del personatge amb una originalitat sense precedents i converteix la mort de la computadora en l'escena més dramàtica de tot el film. La productora va realitzar el 1984 una seqüela per aprofitar l'èxit i amb una clara voluntat comercial. 2010: The Year We Made Contact, l'Any en que vam fer Contacte, va ser dirigida per Peter Hyams, i tot haver comptat amb el mateix C. Clarke en l'elaboració del guió i tenir molt bones intencions (es tracta d'un folletó pacifista força ingenu), el resultat final del film va quedar molt lluny de l'obra mestra de Kubrick.

Tanca [X]

Phillip K. Dick (1967), autor de la novel·la
Ridley Scot (1982), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: L'acció se situa en un món cobert de pols radioactiva, després d'una guerra nuclear que ha matat gairebé tots els animals, per la qual cosa la gent té animals elèctrics. El protagonista és Rick Deckard, un ex-policia i expert Blade Runner', que té la missió d'eliminar a un grup de Nexus 6. Aquests Nexus 6 són androides d'última generació gairebé idèntics a éssers humans, que ha arribat fins a la Terra, fugint des d'una colònia espacial, a causa de les terribles condicions de vida a què estaven sotmesos.

Comentari: Aquesta novel·la curta és l'obra més famosa de Phillip K. Dick, convertida en objecte de culte gràcies a la perfecta versió cinematogràfica de Ridley Scot, Blade Runner. Considerat de segona categoria pels seus contemporanis, les obres de K. Dick han estat l'argument de centenars de pel·lícules de ciència ficció i, avui, és reconegut com el pont d'unió entre la ciència ficció clàssica (o utòpica) anterior a la 2a Gran Guerra i la ciència ficció ciberpunk (o distòpica), posterior a l'era atòmica. La novel·la planteja alguns dels més importants temes filosòfics de la post-modernitat: la caiguda de les ideologies davant la destrucció atòmica i la pèrdua total de referents morals, el triomf del consumisme liberal en forma de globalització cultural i, sobretot, els límits ètics del progrés tecnològic, encarnats en el dubte existencial d'un androide amb capacitat d'intel·ligència emocional. La versió cinematogràfica de Ridley Scot ha esdevingut amb el temps, la més venerada cinta del cinema de ciència ficció, insuperable des del punt de vista estètic, màxima expressió d'una mirada gòtica i neoromàntica sobre la ciutat industrial. La importància de Blade Runner no és només temàtica, sinó fonamentalment estètica, essent representativa d'una visió essencialment pessimista del futur i de l'existència humana, però no per això, forçosament desprovista de vellesa.

Tanca [X]

William F. Nolan i George Clayton Johnson (1967), autor de la novel·la
Michael Anderson (1976), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Narra la fugida de "Logan 3" i "Jessica 6" d'una societat futurista tancada dins d'una cúpula de vidre, en la qual els seus habitants són obligats a morir als 21 anys, així com les seves peripècies en el món exterior a la recerca d'un lloc de nom el "santuari" que al final del llibre es descobreix estaria proper al planeta Mart .

Comentari: Amb lleugeres variacions, l'argument central d'aquesta novel·la serví per a la producció d'una sèrie televisiva molt popular i una pel·lícula a finals de la dècada dels 70. El film fou dirigit per Michael Anderson i estrenat el 1976, sota una estètica colorista que combinava la moda hippie amb el pop del moment i es troba força carregada d'una intensa moralitat ingènua sobre l'amor, característica dels moviments Flower Power del moment.

Tanca [X]

Harry Harrison (1966), autor de la novel·la
Richard Fleischer (1966), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Andy Rusch és detectiu de la policia en un futur distòpic situat el 1999. El món està superpoblat i la manca de recursos naturals ha portat a la major part de la humanitat a alimentar-se d'un sol producte comercial anomenat Soylent. La trama en que es veu atrapat el protagonista és una novel·la negra que transcorre als barris baixos de la gran ciutat, en els suburbis industrials i inhòspits on acabarà descobrint una terrorífica realitat.

Comentari: L'argument d'aquesta novel·la menor va servir el 1966 per a una producció cinematogràfica molt més destacable, Soylent Green. Dirigida per Richard Fleischer i protagonitzada per Charlon Heston, aquesta producció de segona categoria s'ha convertit en una cinta de culte per a entesos i cinèfils.

Tanca [X]

Pierre Boulle (1963), autor de la novel·la
Franklin Schaffner (1968) / Tim Burton (2001), autors de les adaptacions cinematogràfiques

Sinopsi: Phyllis i Jinn troben una carta en un viatge intersideral. Es tracta del relat del viatge d'Ulyses Merou i dels seus camarades, que troben un planeta similar a la Terra, sobre el sistema de Bételgeuse anomenat “Soror”. Una vegada allà troben a una dona que no sap ni parlar-ne, està despullada i juga amb ells. També hi ha uns altres homes salvatges, sense entreveig de consciència. Merou sent trets de caçadors, i resulta que són simis equipats com a humans. Maten un dels camarades de Merou, a altres homes i a ell el cacen i el tanquen en una gàbia on goril·les van a veure'l. Dedueix que els homes d'aquest planeta han aconseguit domesticar micos per fer d'ells sers civilitzats i s'han intercanviat els papers. La cap del servei on està tancat, Zira, és una ximpanzé. Els goril·les fan proves amb els humans i Merou intenta demostrar tota la seva intel·ligència. Un dia agafa el quadern de la Zira i li demostra que coneix el teorema de Pitàgores, fa també un esbós del sistema solar i li explica que ve de la Terra. Cornelius, el xicot de Zira, decideix ajudar-lo. Quan Nova dona a llum, el nen està en perill i Cornelius idea un pla perquè puguin anar-se'n. Substitueixen a altres humans conills d'índies que havien d'enviar-se a l'espai per ells, i els envia a Orly, però per desgràcia, en comptes de ser un ésser humà el que els recull, és un goril·la. Realment, Jinn i Phyllis són simis i no creuen una paraula del relat que acaben de llegir.

Comentari: Gràcies a l'èxit de la producció cinematogràfica de 1968, El Planeta dels Simis, va convertir-se en la més famosa reflexió sobre els riscos catastròfics de les armes nuclears i en un clàssic de la ciència ficció distòpica, plena de reflexions sobre el darwinisme social. La primera versió, dirigida per Franklin J. Schaffner i protgonitzada per un altre clàssic del cinema distòpic, Charlon heston, va tenir 4 seqüeles durant la dècada dels 70. L'any 2001, el director Tim Burton va portar-ne a terme una revisió de gran pressupost.

Tanca [X]

Chris Marker (1962), autor de la novel·la
Terry Gilliam (1995), autors de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: L'argument gira al voltant d'un personatge que, de petit, va quedar impressionat per veure morir assassinat a un home en un aeroport al costat d'una dona. L'escena és una imatge que assalta l'home en somnis durant tota la vida. Anys més tard, en un futur indeterminat, el món ha estat devastat per una gran guerra. El personatge és enviat al passat per trobar una manera d'evitar la catàstrofe, però coneix la dona del seu somni i queda atrapat en una relació circular, sense alternativa.

Comentari: La Jeteé és un film experimental de Chris Marker estrenat el 1962 i rodat íntegrament en fotografies fixes en blanc i negre sense cap moviment de càmera. L'originalitat de l'argument va portar a Terry Gilliam a fer-ne una versió cinematogràfica de gran pressupost, amb Bruce Willis i Brad Pitt en els papers protagonistes, l'any 1995. El punt de partida de la primera cinta, una societat distòpica post-atòmica, va ser reforçat i actualitzat en la versió de Gilliam, amb la introducció dels 12 Monos, un estrany grup terrorista en defensa dels animals i la llibertat, que esdevé personatge central de l'argument. L'assoliment d'un coneixement científic que permeti viatjar en el temps per a reparar el futur és un altre tòpic dels arguments del Ciberpunk, des de la novel·la de H.G.Wells La Màquina del Temps, fins a la sèrie de pel·lícules Terminator, s'ha convertit en una fórmula habitual d'especulació filosòfica del cinema contemporani.

Tanca [X]

Anthony Burgess (1962), autor de la novel·la
Stanley Kubrick (1971), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Alex DeLarge és un jove anglès amb molta capacitat de lideratge, membre d’una petita colla de vàndals aficionats a la música romàntica, la ultraviolència i la violació sexual. Després d’un dels seus actes de depradació, ésdetingut per la policia i condemnat a complir un brutal tractament de rehabilitació mitjançant drogues sintètiques i bombardejos condicionadors de la personalitat.

Comentari: La Taronja Mecànica és una denúncia crua de la violència de la societat britànica del segle XX. Un retrat caricaturesc i esfereïdor de la brutalitat social ambientat en un futur pròxim. Les bandes juvenils, la violència gratuïta, el conductisme social i la utilització perversa dels mitjans de comunicació són atacats amb vehemència. Així mateix, l'obra de Burgess aportarà al gènere de la ciència ficció distòpica un nou element recurrent: la nova llengua del futur, un nou argot multilingüe, en aquest cas, el Nadsat. La novel·la de Burgess fou portada al cinema magistralment per Stanley Kubrick i protagonitzada per Malcom MacDowell, amb una memorable que combina la música de Beethoven amb els sons experimentals de Wendy Carlos amb un sintetitzador Moog.

Tanca [X]

Richard Matheson (1954), autor de la novel·la
Vinvent Price (1964) / Boris Sagal (1971) / Francis Lawrence (2007), autors de les adaptacions cinematogràfiques

Sinopsi: Robert Neville és, aparentment, l'únic supervivent de l'apocalipsis causat per una pandèmia bacteriològica, que provoca símptomes similars als del vampirisme. Cada dia el protagonista repeteix la mateixa rutina. Arregla les destrosses que els vampirs han fet a la casa durant la nit, sella les finestres, fa cordes per penjar-hi alls i elimina als cadàvers que resten davant de cada seva. La seva lluita contra la desesperació i el dubte (que sovint el fan caure en l'alcoholisme) configuren el caràcter del llibre. La vida del Neville fa un gran canvi en trobar-se amb una supervivent, tot i que després forma part d'una comunitat primitiva de vampirs que han aconseguit un fàrmac per ser inmunes i així poder sobreviure. El llibre acaba quan, un cop capturat, Neville se suicida amb unes pastilles proveïdes per la mateixa noia que el va enganyar mentre pensa: sóc llegenda.

Comentari: El clímax de la novel·la, d'un profund i xocant dramatisme, expressa un gran pessimisme cap a l'avenir de l'espècie humana. El missatge profund de Matheson suggereix un terrible escepticisme darwinista, a través de la comprensió final del solitari protagonista de que el seu moment, i el de tota la raça humana, ha passat. Els odiosos vampirs que anaven a executar-lo, èticament no podien considerar-se ni millors ni pitjors que ell, per tant, els monstres que ell havia exterminat amb no eren en realitat més que ens biològics normals i corrents, l’únic pecat dels quals havia estat tractar d'adaptar-se, igual que ell, a les actuals circumstàncies, en el seu natural intent de sobreviure. Existeixen tres versions cinematogràfiques d'aquesta novel·la i ha estat motiu d'inspiració per a centenars de pel·lícules sobre zombies. Les més destacades adaptacions són la de Vincent Price l'any 1964, sota el títol The Last Man On the Earth, la de Boris Sagal el 1971, molt allunyada de la novel·la original i protagonitzada per Charlon Heston sota el títol The Omega man, i la de Francis Lawrence de l'any 2007, protagonitzada per Will Smith.

Tanca [X]

Phillip K. Dick (1956), autor de la novel·la
Steven Spielberg (2002), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Tres persones amb capacitats precognitivas, els Precogs, ajuden a la policia de la Unitat de Precrim a descobrir els crims abans que es produeixin. John és un policia de la Unitat de Precrim que, durant un dia de servei, descobreix que en poques hores acabarà amb la vida d'una persona a la qual no coneix. John haurà d'escapar en un intent de demostrar la seva innocència i descobrir els esdeveniments que l'arrossegaran cap a l'inexorable homicidi, però és realment inevitable? Podria fallar el sistema en les seves prediccions?

Comentari: Informe en Minoria és una de les novel·les de Phillip k. Dick portades al cinema, en aquest cas, per Steven Spileberg qui hi va saber veure en l'argument una bona metàfora crítica sobre les polítiques "preventives" del govern nordamericà en la seva Guerra contra l'Eix del Mal.

Tanca [X]

Ray Bradbury (1953), autor de la novel·la
François Truffaut (1966), autor de l'adaptació cinematogràfica

Sinopsi: Fahrenheit 451 és la temperatura a la qual crema el paper. Guy Montag és un bomber, uncremador de llibres, en una societat on llegir és un delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant que proposa el sistema. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge. El seu cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, però els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en què la societat permetrà de nou el retorn de la cultura.

Comentari: Els temes principals que apareixen a la novel·la són la censura, el poder, la importància de la literatura i de la paraula com a font i vehicle del pensament, la tecnologia i la responsabilitat col·lectiva enfront els abusos dels governants o el rumb de la societat. Els crítics també han vist una al·lusió a la cacera de bruixes anticomunista dels EUA als anys 50 i un atac a aquells que menyspreen l'anomenada alta cultura. François Truffaut va realitzar una versió cinematogràfica de l'obra de Bradbury l'any 1966.

Tanca [X]

Isaac Asimov (1950), autor de la novel·la
Alex Proyas (2004), autor de l'adaptació lliure al cinema

Sinopsi: La novel·la Jo, Robot d'Isaac Asimov és un conjunt de contes curts en els que l'autor especula sobre diferents dubtes que podrien tenir futures intel·ligències artificials en qüestions ètiques, a partir de l'establiment de les Lleis de la robòtica. Per la seva banda, la pel·lícula d'Alex Proyas és una història d'acció, només parcialment inspirada en l'obra d'Asimov.

Comentaris: Si bé, l'obra d'Asimov és representant de la ciència ficció clàssica, la seva influència sobre la ciència ficció distòpica és molt notable, sobretot pel que fa a les Lleis de la Robòtica. En sentit contrari, la pel·lícula de Proyas parteix de l'obra d'Asimov per a desenvolupar una més que correcta narració distòpica, de tipus Ciberpunk, amb moments molt brillants.

Tanca [X]

Arthur Koestler (1940), autor de la novel·la

Sinopsi: Rubashov és un dels principals líders de la revolució d’Octubre però una nit és despertat de matinada i detingut. Després d’un llarg periple d’interrogatoris acaba declarant-se culpable de crims que no ha comès.

Comentaris: A l’igual que l’obra de Zamiatin, Nosaltres, la novel·la de Koestler ha influit notablement en la famosa obra d’Orwell, 1984. La ficció plantejada per Koestler va servir a l’autor per a distanciar-se públicament dels processos de Moscú i adoptar una posició crítica vers determinats aspectes de la construcció de la Unió Soviètica.

Tanca [X]

George Orwell (1948), autor de la novel·la
Michael Anderson (1956) / Michael Radford (1984), autors de les adaptacions cinematogràfiques

Sinopsi: Es tracta d'una narració emmarcada en una distopia en la qual un Estat omnipresent, encarnat per una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control total de l'individu. Així doncs, no existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat ja que la vigilància dels individus es porta a terme de manera constant, fins i tot en la seva intimitat. Un complexe sistema de càmares revela a l'Estat qualsevol detall íntim de les persones. El personatge principal és Winston Smith, que treballa al Ministeri de la Veritat (un dels quatre ministeris que hi ha) reescrivint la Història permanentment i inventant herois. Després d'anys treballant per al Ministeri de la Veritat, Winston esdevé conscient que els retocs de la història en els quals consisteix la seva feina són només una part de la gran farsa en la qual es basa el seu govern. Troba l'amor de Júlia, una jove rebel, i encarnaran així una resistència de dos contra una societat que es vigila a ella mateixa.

Comentari: La novel·la és una descripció analítica dels règims totalitaris amb un final desolador. Inspirada de manera molt clara en les obres de Zamiatin i Koestler, Nineteen Eighty-Four és la més ferotge i perduradora crítica de l’stalinisme. La importància de la novel·la radica en el fet que ha aportat a la cultura popular el concepte del Gran Germà, una representació de l’Estat omnipresent que controla la intimitat de les persones a través d’eines tecnològiques. Convertit en un tòpic de la cultura contemporània, el personatge del Gran Germà, com a metàfora de l’ull controlador, ha estat motiu de tota mena de representacions i base conceptual d’un show televisiu internacionalment conegut i molt popular. Existeixen, com a mínim, dues versions cinematogràfiques de la novel·la d'Orwell, la primera del 1956, dirigida per Michael Anderson, la segona del mateix any 1984, dirigida per Michael Radford. Així mateix, Nineteen Eighty-Four va inspirar l'anunci televisiu de l'empresa Apple Computers per al llançament de la ja mítica computadora Makintosh 128K, l'any 1984.

Tanca [X]

Aldous Huxley (1932), autor de la novel·la

Sinopsi: Bernard Marx i Lenina Crowne són habitants d’un Londres de l’any 2540. En la seva societat, aparentment utòpica, les malalties han estat erradicades, a l’igual que la tristesa i totes les fonts d’insatisfacció. La novel·la anticipa el desenvolupament de tecnologies reproductives, cultius humans i manipulació de la consciència a través de l’hipnopèdia. Tota la població és determinada per neixement a ocupar un lloc determinat i inamovible de la jerarquia social. El Soma, una droga legal proporcionada per l’Estat, manté les persones en una resignació apàtica. La promiscuitat sexual, el consumisme i la manca total d’empatia són els valors morals promoguts per a aquesta societat.

Comentaris: Brave New World és una de les obres cabdals de la literatura contemporània, que estableix per primer cop els principals tòpics de la ciència ficció distòpica. La novel·la és una lúcida anticipació del futur que pot deparar la societat capitalista tecnològica. La selecció eugenèsica, la medicalització de la conducta humana, el menyspreu per l’humanisme i l’obsessió per una economia desprovista de valors ètics són trets fonamentals de la societat criticada per Huxley. Igualment important és el concepte de Soma, la droga multiusos que proporciona l’Estat a la novel·la per a mantenir la població lluny de sentiments d’insatisfacció, endevinant el poder futur de la indústria farmacèutica i el tractament químic de les emocions humanes amb antidepressius. L'obra de Huxley ha estat adaptada diverses vegades per al cinema i la televisió, la més destacada l'any 1988, pel director Leslie Libman.

Més informació:

Entrevista a Aldous Huxley a la televisió l'any 1958

Tanca [X]